Des de l’any 2008, la població que viu de lloguer ha crescut inexorablement. La fi del darrer boom immobiliari (1997-2007) va ser també l’inici d’un canvi de tendència, després de 50 anys d’expansió de l’habitatge en propietat. Davant el creixement recent del mercat de lloguer, en els darrers anys s’han realitzat estudis rigorosos que aporten dades rellevants, com l’evolució de l’oferta i la demanda, els canvis en el preu del lloguer, i l’estructura i la concentració de la propietat. No obstant això, en general hi ha un desconeixement sobre la dimensió social d’aquest mercat i, molt particularment, de la realitat de les persones que viuen de lloguer i que en constitueixen la base econòmica.
El propòsit d’aquesta enquesta és omplir aquest buit, aportant dades sobre les condicions de vida de les llars llogateres i els impactes del mercat de lloguer a l’àrea metropolitana de Barcelona. L’enquesta es centra en el cicle alcista entre els anys 2014 i 2019: etapa durant la qual els preus van augmentar sense precedents, superant el seu màxim històric. Els coneixements acumulats de les persones directament afectades –que són qui viuen als habitatges, paguen els lloguers, i tenen relacions amb agents molt diversos– ofereixen dades de gran valor sobre l’evolució del mercat de lloguer i les seves repercussions socials.
L’enquesta i l’informe han estat realitzats pels equips de La Hidra Cooperativa, l’Agència de la Salut de Barcelona, i l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (Universitat Autònoma de Barcelona), amb el suport i col·laboració del Sindicat de Llogateres i Llogaters.
L’informe s’estructura en tres apartats. En el primer, s’aborden els aspectes metodològics de l’enquesta, que es basa en una mostra de 2.020 respostes completes (d’un total de 2.647). En el segon apartat, s’expliquen els principals resultats: 1) s’ofereixen dades generals sobre el sistema de lloguer, analitzant qüestions com el pes del lloguer de mercat i la influència dels intermediaris; 2) s’avaluen els impactes socials del mercat de lloguer en el cicle 2014-2019, dimensionant problemes com la inseguretat residencial, els desnonaments invisibles, l’assetjament immobiliari i l’estrès financer; 3) s’analitzen els efectes d’afiliar-se o de participar en una organització que defensa el dret a l’habitatge, com és el cas del Sindicat de Llogateres i Llogaters. En les conclusions es recullen els aspectes més destacats de l’informe i es fan algunes recomanacions.
